Si vis amari, ama

A vegades coneixem persones que no estàn destinades a romandre a les nostres vides. Aquestes persones apareixen per alguna raó i ens ensenyen sempre alguna cosa. La qüestió no era quedar-s'hi, sinó simplement aparèixer.

Acostumo a confondre l'enamorament amb l'obsessió. Quan vols una persona i no la pots tenir és quan el segon sentiment entra en joc. Les persones funcionem així, ens atrau allò que no podem tenir. Per això deixem marxar persones que ho donarien tot per nosaltres per seguir arrossegant-nos per aquelles que no. 

Tot i així, aprens del passat i t'assegures de no tornar a cometre els mateixos errors, encara que els humans ens entrebanquem sempre amb el mateix obstacle. Estimar sense posseSi

ïr, confiar, respectar... actes que perden tot el sentit quan estem cegats d'amor. La lògica esdevé irracional i els nostres actes impulsius. Fem el que sentim, sense fer gaire cas a la raó. Per això es important aturar-nos. Mirar a la persona i pensar què sents, què vols d'ella, què espera de tu.

Miro a llarg termini i el veig al meu costat. No necessito cap evidència ni assegurança. Deixo fer al destí i m'hi entrego al cent per cent.