"I no et colpeja fort fins més endavant. El fet que estaves pràcticament mort no prèn consciència fins que comences a tornar a la vida. La congelació no fa mal fins que tot comença a descongelar-se. Primer està adormit. Després, una descàrrega de dolor t'atravessa el cos i desde aleshores cada hivern que passà et segueix fent mal "
Marya Hornbacher
Si pogués tornar al passat ho faria. Moltes persones asseguren que no ho farien, però jo sí sense dubtar-ho. M'estalviaria 8 anys de malaltia. No se com hagués estat la meva vida. Hagués avisat a la nena que just entrava a la pubertat que tingués paciència i que el físic no és la clau de l'èxit, però... m'hagués fet cas? Si alguna virtut tinc és la determinació amb la que faig les coses. Sempre he pensat que l'anorèxia és una malaltia de persones fortes, i no dèbils com s'acostuma a creure.
Tot i que el teu exterior sembli fràgil, les persones que tenen aquesta malaltia tenen una voluntat imparable. No es rendeixen fins aconseguir el seu propòsit, i malgrat aquest les pugui conduir a la tragèdia, no s'aturen i lluiten fins al final.
Del què es tracta aquí és de traslladar aquestes ganes d'autodestruir-se i focalitzar-les en quelcom positiu. El primer pas és estimar-se. Una vegada aconsegueixes valorar-te, una fina línia es dibuixa i es marca un abans i un després. Entens que les pràctiques que feies servir per baixar de pes no les aplicaries a algú que estimes. Les paraules que et repeteixes no les hi diries a la teva germana, o a la teva mare, o a la teva millor amiga. El menjar deixa de ser l'enemic, perquè descobreixes que has estat encobrint tot el patiment en una cosa que podies dominar i canviar, el teu cos. Comences a allunyar-te d'aquelles persones que no et feien cap bé, d'amistats corrompudes i d'amors caducats. De cop et tornes a il·lusionar.
Tot i així mai oblides. Sempre recordes aquells dies tristos. A vegades hi tornaries, però ràpidament reprens el camí correcte. La persona que coneixies abans de la malaltia ha desaparegut, i ara, que la malaltia ja no hi és, et dones compte que ets una altra persona.
Una persona abans, una altra durant i una altra després.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada